Les seves reflexions parteixen del canvi d’espai. Les organitzacions passen d’un espai físic a un espai electrònic i l’estructura, els continguts i el context s’han de adaptar a aquest nou espai. La logística és molt important i el model (comunitats virtuals, botigues, mitjancers/promotors, reguladors de canals, servei d’infraestructures, etc) que adopti l’organització determinarà el tipus d’eines a utilitzar i desenvolupar.

Els continguts i les aplicacions cada vegada estan més lligades a les interaccions de l’usuari. Les eines han de facilitar la publicació de continguts, però cada vegada més s’han de desenvolupar aplicacions que controlin els continguts (actualitzacions a hores determinades, caducitat dels continguts, informació sobre número d’entrades venudes a un espectacle, etc).

La publicació ja no es fa en HTML, es crea una aplicació que permet gestionar milers de planes. Cada especialista controla el seu àmbit tractant els diferents formats (so, vídeo, imatges...). Això permet conservar els diferents rols i les distintes funcions del personal. Les actualitzacions s’actomatitzen (amb data d’alta i data de baixa).

Pel que fa a ls continguts comercials, hi ha eines que consideren el tipus d’audiència i el moment per a assegurar els impactes. Com que s’ha d’assegurar que la publicació arriba a l’usuari, es desenvolupen aplicacions que determinen els diferents perfils d’usuaris. Això fa que es publiqui segons els interesos de l’audiència. Cal oferir un bon producte i això passa per tres punts:

1.- Verificar el sistema

2.- Verificar el funcionament de les xarxes dels proveïdors

3.- Verificar els hiperlinks, que no existeixi un vincle a una plana inexistent.

Existeixen dificultats:

No hi ha una distribució universal dels continguts (més recursos utilitzats = distribució menys universal). Els navegadors i els sistemes operatius són determinants.

És complicat donar-se a conéixer perquè cada cop hi ha més continguts

No és fàcil fer coses senzilles, àgils, entenedores, etc. I l’usuari es troba amb dificultats a l’hora de "baixar-se" aplicacions.

L’ample de banda, que determina la velocitat i els programes que es poden utilitzar.

Bàsicament, el senyor Guitard s’ha limitat a explicar el software que ha desenvolupat la seva companyia. Un soft que ha evolucionat, prenent les bdd com a base, de les webs estàtiques fins la web dinàmica a gran velocitat, on tots els objectes (sons, imatges, textos, programes, etc) s’integren dins la bdd i fan possible l’arquitectura de web.

En poques paraules: els continguts es generen, s’enllacen amb la bdd i fan possible que, sense coneixements d’html, el sistema reculli tots els components i generin publicacions.

Les eines interessen des del punt de vista de la comunicació i cal desenvolupar-les pensant en el futur. Hi ha eines de producció, d’emissió i de recepció.

Internet és canal i un mitjà. Com a mitjà, està per a definir, s’està fent. Sabem que tindrà grans elements com texts, imatges, sons interacció i personalització. Cal pensar, però, que Internet serà molt més de allò que ara coneixem. Cal atrevir-se a somiar i cal disfrutar (no només patir) la xarxa. "Cal que siguem golafres amb l’amplada de banda", diu l’Antoni i que "no pensem que és un bé escàs".

El concepte de web anirà desapareixent per a donar pas a l’emissió dins la xarxa. No hem d’esperar que l’usuari vingui a buscar els continguts; cal emetre, cal fer de mitjà. Al futur, no augmentarà la interactivitat. Les properes generacions d’internaut@s no tindran tantes ganes de participar, caldrà que el mitjà traballi prosuctes on la comunicació sigui més fàcil. Les eines a treballar són els diferents canals i el web casting. Hi haurà una mena de "televisions" (mitjans) personals a la xarxa. Cal que ens plantejem eines de recepció.

L’ordinador evolucionarà i vindrà acompanyat d’altres híbrids que portaran a una definició del mitjà i a l’aparició de canvis i novetats.

J. A. RODRÍGUEZ: Cable i televisió de Catalunya

S’està creant una xarxa de banda ampla a Catalunya.

Internet no és igual a tot arreu, la idea que l’usuari té de la xarxa depén en gran part de la xarxa a la qual accedeix (antiga/nova, ràpida/lenta...).

Circulem per una xarxa que no està preparada (Telefònica) i no es pot llençar a les escombraries d’avui per demà. Estem a un moment d’explosió d’eines de tot tipus . La tecnologia cada cop és menys un problema.

A la comunicació en xarxa l’usuari mana. La demanda serà molt alta i cada cop més exigent. La frustració és un enemic mortal de qui publica continguts a la xarxa i la duplicitat de continguts a Internet és una constant. És necessari un esforç per part de tots aquells que publiquen, però també per part d’aquells que treballen la transmissió de continguts. Si els continguts s’han de transmetre, les eines sofisticades depenen de la bona transmissió, del fet que puguin "passar" per la xarxa.

Objectiu: Que la tecnologia deixi de ser un problema i que la comunicació on-line funcioni, perquè si no funciona, no cal desenvolupar eines. Cal que existeixi una amplada de banda sense restriccions. Una Internet "en colors".

APORTACIONS DE LA SALA

Fer una manifestació a la Plaça Sant Jaume per a reclamar amplada de banda.

Un reconstituent com ara Viagra per a retornar l’optimisme als usuaris d’Internet.

Fer una altra manifestació devant Cable Catalunya per a reclamar l’acompliment de terminis d’implantació. Rodríguez explica que el retard es deu a les eines necessàries (¿???) Però afirma que "a dia 15 de maig s’està construint".

Posar de manifest que existeix un problema d’implantació de les noves eines a la realitat de l’usuari.

És erroni veure Internet com a l’evolució dels mitjans ja existents, Internet inclou els altres mitjans i és un de nou en ella mateixa.

Internet no és només la web.