Filosofia, políticai tecnologia, són els conceptes clau que defineixen perquè les coses són com són. Partint de la premisa que tot succeeix perquè darrera hi ha una intenció, aquest seminari pretenia arribar a les línies de fons de l’hipertext per a intentar explicar allò que pot observar-se a la superfície. Els hipocentres –allò que determina els models de comunicació- es defineixen segons aquests punts:

• L’estructura de l’hipertext com a evolució de l’estructura linial dels mitjans de comunicació tradicionals
• L’emancipació del lector i la interacció
• El fet que la indústria no sigui la més capacitada per a investigar les estructures d’interacció
• La voluntat (o no) dels usuaris d’interaccionar

La teoria sobre l’hipertext procedeix dels estudis sobre el text. Hi ha dues linies teòriques: una que pretén que l’hipertext és una qüestió molt complicada (elaborant complicades teories) i una altra que vol simplificar les coses i anar directament al gra, a analitzar la revolució que representa l’hipertext.

La revolució informàtica té dues causes: la democratització informàtica que va significar l’ordinador personal i les telecomunicacions. Aquesta revolució és la informació horitzontal i també el fet que les formes de pensament estan canviant. L’hipertext modifica la nostra manera de pensar, perquè el pensament no és natural, les estructures de pensament s’aprenen i són diferents segons la cultura. L’hipertext ha produit una revolució equivalent a la de escriptura. L’escriptura digital permet l’ús de nous signes. Els textos alfabètics s’organitzen de manera distinta i la gramàtica hipertextual incorpora elements (icones, logogrames, etc) que produeixen documents que obliguen a pensar d’una altra manera. Les connexions semàntiques obren múltiples connexions i permeten l’enteniment entre estructures de pensament de diverses cultures.

Com es desenvoluparà la WWW? Doncs en diferents blocs (educació, documentació, informació, manifestacions culturals, planes personals, comerç electrònic, activitats professionals, publicitat i el bloc que formen govern, administració i institucions). Cada bloc determinarà l’evolució de l’hipertext segons els seus interessos i crearan el seu propi llenguatge. El periodista del futur serà qui controli els mitjans. El gran canvi de la publicació electrònica consisteix en que treballa sempre en camps unificats o semiunificats (ex: escriptura + distribució + punts de venda + publicitat).

L’hipertext és una forma de democratitzar la informació. És una manera multilinial d’organitzar els textos (els documents). Les planes web actuals representen un retrocés en l’hipertext que es va crear fa 30 anys, són un trasllat de planes-paper a la xarxa.

L’hipertext és diferent de la comunicació telemàtica, la qual genera una classe d’humanitat que s’organitza en comunitats establertes al voltant de valors lliures en espais diferents, però en temps coincident.

Sobre la representació del coneixement, algunes qüestions:

• Com representem el a occident? Al voltant del text, rebutjant altres maneres de representació.
• Com organitzem la informació i el pensament? Es pot fer un text NO linial? Es pot descomposar i organitzar el text linial de forma que no tingui ni principi ni final?

Hi ha dues maneres d’organitzar la informació: tallant i lligant amb enllaços; doblegant-la sense tallar res, sonant-li una forma suggerent que indiqui allò que podem trobar darrere.

L’hipertext no és només enllaçar documents. És una geometria que permet confinar una informació sobreabundant. Si la geometria és bona, les eines per a navegar es redueixen. Cal superar la visió de la pantalla com a una variació del full de paper.

Un diari hipertextual s’ha de caracteritzar per concebre la notícia com el parcial d’un continu on els receptors són també interactors que incideixen en l’evolució de la notícia.

El periodisme haurà d’aprofitar les possibilitats de la tecnologia i donarà lloc a noves formes d’organització de continguts. Dins i fora d’Internet s’estan desenvolupant estructures que tenen punts comuns.Estan sorgint esquemes transversals que agrupen entitats i/o persones amb interessos diferents però amb una voluntat de cooperació (ex: Tanda). El món "virtual" i el món presencial interactuen intercanviant models d’organització i iniciatives.